“Són gitanes, joves i viuen en diferents barris de l'àrea metropolitana de Barcelona, i han après a reivindicar-se públicament com a dones i com a col·lectiu a través de les noves tecnologies.” Així començava l’article, publicat el pasat 12 d’octubre a les planes de “El Periodico”, titulat “Gitanes digitals”.
El reportatge escrit per Carmen Jané, destaca les TIC com a eines que afavoreixen la reivindicació de col·lectius en risc d’exclusió social, com és el cas de les dones gitanes, i posa en relleu el projecte Voces gitanas, una ràdio que ha permès a dones gitanes donar-se a conèixer i reivindicar la seva identitat i que està a punt de presentar un documental que veurà la llum aquest novembre: Samudaripen. El holocausto olvidado.
Aquest parla sobre els milers de gitanos que van morir als camps de concentració nazis. Han gravat les entrevistes i han posat el relat del seu viatge a Auschwitz com a fil conductor del guió. És un exemple més de com col·lectius minoritaris, donen a conèixer la seva identitat i s'apoderen utilitzant internet i les noves tecnologies.
Aquestes son una eina per a la inclusió laboral i per no caure en l’analfabetisme digital: “Els gitanos fan servir Internet i les noves tecnologies igual que els altres: hi ha gent que sap usar Youtube, Skype i Whatsapp, però que no és capaç de demanar una cita al metge o relacionar-se amb l'Administració” assenyala Perona [dinamitzadora social en la Mina i presidenta de Voces gitanas], que insisteix que es formin digitalment.
Usar aquestes eines afavoreix a la lluita contra el racisme i l’exclusió per motius ètnics, i promou una formació per a joves més enllà de l’acadèmica, que té en compte la creació de guions radiofònics, la documentació i altres habilitats comunicatives: “[...] Aquí han après a crear un guió, documentar-se, fer preguntes, explicar[coses], fer servir l'ordinador i Internet, perdre-hi la por i sentir-se orgulloses de ser gitanes”, resumeix Paqui Perona, “Volem treure'ns de sobre etiquetes que portem des de fa segles i visibilitzar la diferència gitana perquè acabem veient-nos en el mirall distorsionat en què ens miren els altres”, afegeix.
A l’article surten mencionats els quatre punts de la Xarxa Òmnia, gestionats per entitats gitanes: el de Barcelona, Viladecans, Sant Adrià i Lleida.
Per a llegir l’article complert podeu consultar a la plana web de “El periódico”
